GAME OVER

Hola a tots,

Crec que el títol ho diu tot. Ho sento. Només vull demanar disculpes a tots aquells que heu confiat en mi...que pensaveu que tornaria triunfant..però no és així...

Al final he cedit...ahir vaig caure a la temptació..vaig mirar els vols...i en vaig comprar un.

Us escrir des de l'aeroport, estic trist..molt trist...Per mi és un fracàs enorme el tornar d'aquesta manera...amb la cua entre cames.

Sincerament..no m'ha agradat gens el que he vist. Potser han estat un cúmul de coses...però necessitava tornar. Suposo que va per caràcters...i a mi no m'agrada estar sol. Mai m'ha agradat. A mi m'agrada el meu poble, m'agrada la meva casa, m'agrada estar amb els meus pares, amb la meva familia...M'agrada la meva novia, m'agraden el meus amics, m'agraden els pares de l'Annabel, el seu germà i tot el que els envolta i m'agrada l'Àsia i el Toben...

Realment ja no era un fet de diners...de treball...era per la pura felicitat. No he estat gens feliç aquests dies. Vivint obessionat tot el dia per veure si sortia un nou anunci i jo podia ser el primer de tots en veure'l...això no era bo.

Potser han estat un cumul de circumstàncies...la puta crisi, el lloc, el que m'ha passat aquests dies...

De totes maneres no em sento del tot derrotat. Per mi ha estat suficient per ara, el marxar sol. M'he demostrat a mi mateix que com a mínim, tinc els sants nassos de fer-ho. Una altra cosa és aguantar...però bé..ho intentaré millorar.

Com us he dit, us escric des de l'aeroport de Cork i la veritat, sabeu què estic pensant ara?? Doncs quan em veuré capacitat per tornar-ho a intentar. Em fot rabia perquè era el meu somni: Anar a l'estrager, aprendre bé l'idioma, poder estudiar alguna cosa allà...però potser no estava preparat. No patiu...ho tornaré a intentar i tornareu a llegir les meves històries alguna vegada més.

La veritat és que no li dic adéu a Cork, només un fins un altre.

Casualment avui m'ha passat el que no m'havia passat en tots aquests dies. He fet un amic. Es diu Nick i és americà (de California). Llàstima que també marxava avui. Ha estat la primera persona que s'ha dignat a parlar amb mi i no ha sortit gairebé correns perquè no parlo bé l'anglès...perquè desenganyeu-vos, aquí si no parles bé l'anglès et miren com si fossis gairebé un apestado eh? Que és això de fer-los repetir una i altre vegada el mateix perquè tu ho entenguis? Sort que hi ha gent per tot.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els que veu confiar en mi..i us demano disculpes perquè no us he pogut tornar aquesta confiança dipositada en mi.

Una abraçada a tots i a totes.

Albert