Aquest és un post on explicaré cosetes que he vist i m'han agradat o desagradat. Són coses que no he posat perquè no puc estar per tot hombre!
Dia d'arribada, agafo el taxi i sense donar-me'n compte on m'assec?? Al cantó del conductor!! Quina sensació més rara! Anar assentat a l'esquerre però...NO CONDUÏR JO!!
Perquè es clar, tens el canvi de marxes on toca i totes ben col·locades al seu lloc jejej. El que dóna més impressió...Pillar una rotonda al revés!! Com mola!!
NIÑOS, NO HAGAIS ESTO EN CASA
Una de les coses que no m'agraden dels irlandesos sabeu què és??
Que crec que tenen el sentit del ridicul molt a flor de pell. I perquè dic jo això? Doncs per exemple, jo em dirigeixo a algú per preguntar-li quelcom (ohh quelcom..quina paraula tan bonica!) i ell em contesta. Jo li dic que no ho entenc que si m'ho pot repetir més lentament. I TAANT HOME! T'HO REPETIRÉ LES VEGADES QUE FASSI FALTA PERÒ HO SENTO NOI, NO SÉ DIR-HO MÉS LENT, AIXÍ QUE THO REPETIRÉ LES VEGADES QUE FASSI FALTA PERÒ A LA VELOCITAT DEL SO (1224 KM/HORA). Si jo insisteixo en que no l'entenc...vosaltres què farieu?? Doncs jo gesticular molt, o canviar la frase. Doncs no, aquí intenten expressar-se facialment o gesticular el mínim possible.
Ostia em fotia una rabia...jo parlant amb la penya que semblava que estava jugant permanentment al joc de les películes i ells ni immutar-se, amb la seva puta frase a la boca durant hores!! Però a veure senyors...siguem seriosos: Què li fa pensar a aquest bon senyor o bona senyora que si no entenc la frase a la 10ª vegada, ho entendré a la DECIMO-OCTAVA VEZ???? És que no hi ha cap en el que entri eh??
La veritat és que m'ho prenc amb humor però és per desesperar-se!
Després, m'agradaria tirar un mite irlandès pels terres: Això de que vas amb un mapa a la mà pel carrer, i metres te'l mires amb cara de gilipolles tot pensant: Oh my god! I AM LOOSING (que no looser!) se t'acosta algú dien-te: Could I help you?? Doncs és mentida. 5 dies...5 PUTOS DIES AMB LO PUTO MAPA A LA QUE MENTRE EL MIRAVA NO SE'M VEIA LA CARA I NO SE M'HA ACOSTAT NINGÚ! NI PER ROBAR-ME PERQUÈ SÓC TURISTA!!
Per l'amor de Déu! que sóc gilipolles..però turista també eh?? On s'és vist això que no et robin a la puta cara?? Quina ciutat és aquesta?? Quant tenen en aprendre aquesta gent de nosaltres per favor... Que mirin BCN! Allà s'atraca miran-te a la cara i ningú se n'adona... jejejeje Aaaaaaish...
Una cosa que si que deurien aprendre aquesta gent de nosaltres és el tema menjar. Una, perquè mengen cada cosa...i dues, perquè tenen uns horaris que foten por. Esmorzen a les 9, (o abans), dinen a les 12 i sopen a les 5. Això si, aquí a l'alberg tothom va a dormir més tard de les 11 locals (jo no sé com s'ho foten la veritat...)
Més informació pels que han de venir, o tenen pensat venir cap aquí. CONSELLS:
MAI (sota caaap pretexte) viure amb un anglès, irlandès o americà (i també serveix per les fèmines). SÓN UNS GUARROS (en su mayoria, tot i que evidentment, com en la vinya del senyor, doncs hi ha de tot) però les estadístiques no enganyen: 8 DE CADA 10 ANGLESOS, IRLANDESOS I AMERICANS SÓN UNS MARRANOTS. Ho sento, vale, m'ho he inventat (la estadística, no que són uns guarros). Pensava que sabieu que LA GENT S'INVENTA ESTADÍSTIQUES PER TAL DE DEMOSTRAR QUALSEVOL COSA, I AIXÒ HO SAP EL 15% DE LA GENT (jejejejejeeje)
Doncs això, amb la gent que he pogut parlar, tothom m'ho ha recomanat que MAI hi visquès amb gent d'aquelles contrades.
Ah, també pels que vingueu a viure per aquí. Ja sé que toots penseu que no passi (jo ho pensava) però us acabareu ajuntant amb españols, catalans, o italians. (TOT I QUE A MI NO M'HA PASSAT, BÀSICAMENT PERQUÈ ESTAN AMAGATS SOTA LES PEDRES FINS QUE EM PIRI D'AQUI SUPOSO). Però és pel fet que atrau perquè us sentiu sols..Potser algú que vingui per aquí ja m'ho dirà...
Ah per cert! Més coses! No me'n recordava de explicar-vos la primera casa que vaig anar a veure!! Hi vivia un basc (Alberto, 30 anys aprox) amb (a que no ho endivineu?? amb un irlandès, efectivamente!). Osti quina casa macho! Fotia pena! I a més hi vivia un puto gat que era LO PUTO AMO DE LA CASA!! Té ous la cosa...El irlandès (que guarro si...però no tonto) tenia un habitació hipersupergran, amb tele i un miler de pel·lícules originals (llàstima que siguin originals, perquè trucava a la SGAE ràpidament). La del basc bueno...una habitació normaleta..i la meva??? jajajaj un llit!! ERA...UN LLIT NOMÉS!!! 2*2 feia l'habitació! jajaja
Ahh i a l'anunci posava que tenien internet. Siiii internet siiii, però amb un mòdem que només servia per un sol ordinador (així que...). Vaig aprofitar la ocasió de poder parlar amb un de les terres basques (germans que són...menys aquell Alberto..quin payo...) i li vaig 'SONSACAR' la major informació possible que se'm va passar pel cap. Feu-ho si podeu..us treurà d'algún follon saber coses per endavant...
Ah i una cosa que se m'oblidava relacionat amb el menjar...és HIPER CAR! no pot ser que unes olives costin 2 eurazos i mig! Culló, que van a pescar l'anxova i després la hi posen dins una per una o com va??? Jo no ho entenc!
Ai no sé, però confesso...he pecat. Pare nostru senyor..perdona'm..(no ... no he mirat cap pàgina guarra ni res) MOLT PITJOR! HE MIRAT QUAN SURT UN VOL CAP A CALDES! VOL DIRECTE: CORK-CALDES (culló com sóm els de Caldes d'importants, que no tenim tren però si aeroport jeje). Doncs això..que he mirat si hi havia un vol i demà n'hi ha un. Tincs la tentació i no sé què fer... Alguns em direu TORNA! D'altres AGUANTA! Però el que estic aquí sóc jo, i sincerament, potser d'altres tenen més sort i tot el que volgueu, però com ha comentat el meu NOU AMIC de TÀRREGA, ja està bé que algú expliqui que no tot són flors i violes. Així és amics, no he tingut des de el meu punt de vista res de sort (bueno, rectifico, a l'aeroport de BCN em vaig estalviar 150€ per la cara perquè deuria caure bé a la tia de facturació).
Bé, fins aquí tot lo de avui.
Demà ja veurem si escric des de Cork....o des de Caldes...
Una abraçada a tots, i com diu el president dels meus germans espanyols (perquè el meu és en Montilla, Montilla maravilla!!!) BUENAS NOCHES....Y BUENA SUERTE...
15 ene 2009
Coses que no he explica't perquè no me'n recordo de tot! jeje
Publicat por
Albert
en
22:26
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)


2 comentarios:
Hola ratulí, he saltat del llit, tenia intensions de no conectar-me i anar a dormir d'hora... porto estona donant voltes pel llit. T'he enganyat ,una mica nerviosa per l'operació si que tic :P
He tat llegint i crec que jo ja te dit la meva opinió. tot es mes fácil del que sembla. No crec que t'estiguis plantejant el fet de tornar pq sigui dificil estar en un lloc nou, sino que com tu has dit el lloguer d'un pis es super car i també les classes d'ingles. Jo crec que són molts diners, que has de gastar d'aquells diners que t'han tan costat aconseguir treballant, i que tampoc saps quan et faran falta.
Des d'aquí es molt facil dir segueix endavant, pq aquí tots estem molt bé,però quants de nosaltres aniriem i ens deixariem tanta pasta? només tu saps el que hi ha allà i lo dificil que es aconseguir una feina.I del cert tots sabem el que costa aconseguir pasta, sobretot quan ens veiem apurats a finals de mes.
Suposo que hi ha gent que pensara que et dic això pq jo vull que tornis.
Doncs neu equivocats, jo l'únic que vull esque estiguis bé i siguis feliç.Si creus que val la pena deixar-te tanta pasta jo et recolzare i si prefereixes guardar-la o invertir-la en altres coses tb et rocolzare.Ja saps que jo et recolzare en tot allò que decideixis.
t'estimu molt ja ho saps!
P.D: nervis per la operació:S:S semblare un hamster??jeeje
Ei albert, sóc l'Héctor. Et llegeixo des de fa dos dies pero encara no t'havia dit res. Primer de tot, m'alegro que hagis marxat ja que es el que volies (a mi també m'agradaria, segurament d'aqui a un temps... pero mes lluny, ja t'explicare.) i segon molt be per escriure les teves experiències dia a dia, genial.
Sobre aquesta entrada, evidentment fes el que creguis convenient, però pensa en que si tornes, al cap d'un temps potser penses que no era per tant i que tant de bò estiguessis alla per seguir lluitant. "quien algo quiere algo le cuesta". La meva xicota, la Pati, va marxar a londres amb 18 anys sola i va estar temps menjant philadelphia amb pa, o coses mes cutres encara, fins que va trobar algo, i va tardar. Però al final es va emportar una experiència brutal i encara ho recorda amb molt carinyo. Vamos, que siguis fort!! que les coses de la vida de les que un més s'en penedeix son les que no shan fet, ja ho deus saber...
Mil abraçades guapo!
Publicar un comentario